Hui, com que l'oratge ací a Galícia era una mica inestable, hem anat a un parc de boles, que el nano està a gust i podem fer un café amb calma. Quasi que l'obrim nosaltres, tu! "Cuidado con él, pobrecito, con lo que tiene...", ens diu l'home d'aquell lloc mentre fèiem el primer glop a un tallat brutal, a la qual cosa la cap de ma casa li diu que no, que ell no té problemes, que pitjor seria trencar llençols per estar enllitat que no sabates, i que els problemes vénen de fora... L'home se n'ha adonat que alguna cosa no sabia, que havia parlat més del que pertocava. No sabia què fer però ha estat ben simpàtic i atent. Hi ha personal que és ben intel·ligent i no ho sap.
L'home ha ajudat a Arnau a arribar a un lloc del parc de boles on dos xiquets jugaven amb balons, a futbol. La mare dels xiquets, que també prenia café, ha fet cara d'"això d'este xiquet no deu ser contagiós, no?" "No, senyora, el que és contagiós és la ignorància i la mala llet!" (això no li ho hem dit, no, que som discrets i educats...).
En una d'eixes que Arnau estava mig submergit en la piscina de boles, una xiqueta ha descobert que el nostre fill es pixava de riure si a algú se li ocorria llançar-li una pilota de plàstic... Aquell vinga a riure, vinga a riure, que s'encanava i tot...
Després, una altra xiqueta li deia a l'orella que és "un niño asperger" o "tiene autismo", i jo al·lucine en com de ràpid aprenem a posar noms a la diferència, a silenciar-la, i quant ens costa veure a algú com a una altra persona, sense més, sense etiquetes: tot per descobrir contra una curiositat reduïda a l'escoltet. És tan difícil veure açò o és que nosaltres estem com una cabra? De vegades, sembla que les persones siguem metges; quan es qualifica a algú per la seua "malaltia" ens estem perdent molt; això d'on ve?
L'home del local ens ha cobrat la meitat del temps al parc de boles. Amb la "piruleta" que ha regalat a Arnau i amb què el marranet (Arnau) jugava a sentir com se li apegaven les mans, hem eixit al carrer més contents que un gínjol. Finalment no ha plogut. Una dona ens ha mirat a través del vidre de la finestra; ens estava dient alguna cosa amb la mirada (què?), supose que devíem fer una estampa curiosa...
