La notícia que alguna cosa no funciona al cervell del teu fill et descoloca i et pot deixar així un temps. No saber com funciona el seu pensament, quins són els camins que fa, què enten i què no enten. El mires, li parles, li mostres i en moltes ocasions ni reacciona. Les converses, o monòlegs més bé, s'assemblen als que tindries amb un inuit explicant-li en valencià com és Benidorm per telèfon.
Recorde un dia quan ell tenia dos any i estava estirat al terra en la seua postura habitual, amb la mirada perduda. Vaig engegar el llum i ell va dirigir la seua mirada a el llum.
Ací va una mostra, agafeu-vos:
Baixa activitat cerebral (la mateixa activitat dormint que despert), malformació cerebelosa, focus epilèptic en el parietal dret, més de quatre-centes descàrregues epilèptiques diàries, pèrdua de líquid cefaloraquidi,... Ho he dit tot de memòria, segurament he confòs algún concepte i me n'he deixat d'altres fora. Però com a mostra serveix.
Moltes de les coses que ens han dit no passen i n'hi haurà d'altres que no sabem. El que és cert, i es veu mirant de reüll, és que les equacions de segon grau i la tercera declinació dels verbs llatins no estan esperant a ser entesos per Arnau.
Sempre ens ha preocupat com posar en marxa el motor de les neurones. Sembla que aquesta és una preocupació de molts pares. He intentat imaginar les neurones al cervell d'Arnau i com deuen ser les sinapsis. Li vaig buacar joguines en blanc i negre quan era un nadó. Hem escoltat molta música, perquè ens agrada però també amb l'esperança que Mozart o The Special feren les conexions necessàries. Hem contat contes, perquè és el que sabem fer però desitjant que el cigronet abans d'eixir de la panxa del bou obre el miracle... I moltes moltes altres coses, algunes fins i tot de dubtós efecte, fins i tot mentre ho feiem.
Ens hem trobat amb professionals més partidaris de l'aprenentatge per repetició, altres de bombardejar a informació per diferents canals. Altres que parlen d'aprendre a través de l'emoció o de qui creu que cal putejar el cervell d'Arnau perque es pose en funcionament. Cadascú d'ells ha posat en pràctica la seua teoria i ena ha convençut, ni que siga momentàniament del seu benefici.
Però fa pocs dies vam comprendre el que ja sabiem i es que saber i comprendre no són la mateixa cosa. Estàvem al Domus, museu de l'esser humà a A Coruña (molt recomanable, per cert) i estaven els cosins d'Arnau. Ens va cridar l'atenció un experiment i el vam provar. Es tractava de seure dues persones en dos sillons, una front a l'altra, cadascuna s'havia de posar al cap una cinta com Jacky Chan però amb uns electrodes que captaven les ondes theta i alfa, si no recorde malament, mesuradores de l'activitat cerebral. Al mig, damunt d'una taula, hi havia un tub trasparent amb una boleta, l'activitat cerebral feia moure la boleta. Aquella persona que aconseguia parar els pensaments guanyava. La boleta queia a la part de la persona que més activitat cerebral tenia en eixe moment.
Arnau i Pau tenen exactament la mateixa edat, van neixer amb poques hores de diferència. Era perfecte. Van seure un front a l'altre i va començar l'experiment. Pau estava amb els ulls tancats, relaxat. Arnau tenia els ulls oberts, no sabia per què el miràvem tots, observava cap a tots els cantons. La boleta no es movia. El que volia dir que l'activitat cerebral de Pau en estat de relax i la d'Arnau en vigília era la mateixa. Com que era un experiment vam introduir variables. La primera que se'ns va ocórrer va seri fer riure a Arnau, espantant-lo i cantant. La boleta seguia al mig i els monitors indicaven que tot i els riures no hi havia activitat cerebral. Això ens ha donat per a pensar mooolt.
Vam introduir una altra variable, una que posara a Arnau en alerta, se'ns va ocórrer dir-li: Arnau, mira ha vingut l'"abue". Arnau va obrir més els ulls, buscava. El monitor va marcar activitat ràpidament, la boleta va caure cap a Arnau. Arnau va perdre, perquè el seu cervell es va posar en marxa.
El nostre també, sembla que hem comprés un poquet més com funciona el cervell, qué passa baix del monyo d'Arnau. I sembla que tenen raó els que diuen que l'emoció posa a treballar les neurones i que cal putejar el cervell.
Així que ja sabem que cal per a moure la boleta i perdre la partida
Aprofitarem esta setmana de cosins a Galícia per a engegar motors, l'emoció està assegurada.
